Joventut

Joventut

Veu dels Joves: Del Vallès al Cim

24/5/2017

  • Veu dels joves: Del Vallès al Cim

La Núria Balaguer (25) la Clàudia Canadell (26) i el Sergi Delgado (27) fa més d’un any que organitzen sortides a la muntanya. La Regidoria de Joventut ha volgut trobar-se amb ells per que conèixer la seva experiència en la creació del grup 'Del Vallès al Cim'.

 

Què és Del Vallès al Cim?

Núria: Del Vallès al Cim és una organització que munta sortides per anar a la muntanya. Fem cims però només als que s’hi pot arribar caminant, sense escalada. De fet la gràcia és aquesta, que el nivell és prou bàsic perquè tothom que li agradi la muntanya pugui venir. De tant en tant també fem sortides llargues, de cap de setmana i aprofitem per anar més lluny. Volem fer-ne dos a l’any d’aquestes.

 

Clàudia: Intentem que siguin rutes a prop de casa. Perquè realment aquí tenim muntanyes que estan molt bé i es poden fer moltes rutes. A vegades pensem que per fer una bona ruta s’ha d’anar al Pirineu i no cal. Aquí al costat també n’hi ha coses molt maques.

 

Com va sorgir la idea?

Núria: Tot va sorgir quan la Clàudia i jo mateixa volíem fer excursions a la muntanya però mai ens decidíem. Llavors va arribar un moment que vam voler organitzar-lo nosaltres mateixes i convidar tothom que vulgui venir a participar. A partir d’aquí vam començar a preparar la primera sortida, vam decidir crear perfils a les xarxes socials i un bloc per arribar a la gent. És aquí on va entrar el Sergi.

 

Clàudia: El que ens va animar a fer-ho és que després d’anar a la muntanya tothom ens deia “si m’haguessis avisat jo m’hagués apuntat”. I a partir d’aquest moment ja ningú pot utilitzar aquesta excusa!

 

Com us organitzeu internament?

Núria: La Clàudia i jo escollim la ruta, comentem la zona a la qual volem anar i d’allà busquem rutes a la web Wikilog, descarreguem la ruta i amb un GPS del mòbil l’anem seguint per no perdre’ns. Sempre acostumem a comentar entre els tres els llocs on podem anar i després decidim.

 

Clàudia: Quan acabem una sortida fem una petita crònica per penjar a la nostra pàgina web. Normalment consensuem les idees amb la Núria i jo l’escric i li passo al Sergi, que és qui s’encarrega de fer les fotografies durant la sortida i de penjar-ho tot a les xarxes socials, al bloc, etc.

 

Què és el que més us agrada del que feu?

Núria: A mi el que m’agrada és poder dedicar, com a mínim un cop al mes, a fer una cosa que m’agrada. D'una altra manera no ho faria. També el contacte amb la natura, desconnectar de la ciutat, etc.

 

Clàudia: Jo crec que la satisfacció personal de muntar la ruta tu sol, donar-la a conèixer, fer-la, que surti bé, i arribar casa i poder pensar que m’ho he passat molt bé a la muntanya i donar-lo a conèixer. És una cosa que fem de zero, surt bé i estem molt orgullosos.

 

Sergi: És una manera de trencar amb la monotonia que tens normalment. Llavors marxes a la muntanya, estàs amb gent amb qui et trobes a gust, tot és bon rotllo. Formes part d’un grup, és a dir, el fet d’estar allà i el cim, al cap i a la fi, és el de menys.

 

Llavors el vostre bloc també serveix per descobrir nous cims i rutes?

Sergi: Ara per ara no tenim molta informació penjada perquè no hem fet tantes rutes. Al principi penjàvem només cròniques, però després vam decidir penjar també els itineraris que volíem seguir i la diferència amb l’itinerari final que hem seguit, amb les variacions que hem fet i com ho hem viscut.

 

Quant de temps li dediqueu?

Núria: Realment li dediquem el temps que podem. En general dediquem un dia al mes per fer la sortida i un parell d’hores de preparació prèvia per decidir la ruta, preparar-la, etc. I Després fer la crònica i la difusió a xarxes.

 

Sergi: En realitat no ens consumeix molt de temps, però si hem d’estar pendents de fer el que toca i quan toca.

 

Clàudia: Com que som amics, també ens veiem per altres coses i moltes vegades aprofitem per decidir totes aquestes coses.

 

Què creieu que us aportarà aquesta experiència en la vostra vida social o laboral?

Núria: Socialment crec que aporta més que laboralment tot i que el fet de dir a una entrevista de feina que éts una persona amb iniciativa, que organitzes coses i has engegat una organització, això moltes vegades ho tenen en compte i pot ser un punt molt a favor.

 

Iniciativa pròpia i emprenedoria. En la vida social, pel simple fet de trobar-te amb gent amb qui comparteixes aficions és molt interessant i enriquidor, per que pots compartir i aprendre mútuament de cadascú.

 

Sergi: Crec que també fem una labor social. És a dir, que si tu portes gent a la muntanya, i la gent aprèn a estimar la natura, potser quan arribin a casa seran més conscients que han de cuidar una mica més el medi ambient. Quan éts a la muntanya veus les coses de manera molt diferent. Sempre intentem deixar-ho tot tant bé com ens ho hem trobat o fins i tot millor. No embrutar, ser respectuós.

 

Clàudia: També pots conèixer gent nova, els amics que aporta cadascú a les sortides i aquella gent que s’apunta. Allà tothom que ve és un més. És molt maco.

 

Si us haguéssiu de quedar amb un moment viscut, amb què us quedaríeu?

Núria: Jo em quedaria amb els esmorzars que fem a El Molinet d’abans de sortir cap a la muntanya. I que la gent ens digui que els ha agradat molt la sortida, per a mi això és el més important.

 

Clàudia: Jo de totes les sortides sempre em quedo amb qualsevol moment d’una sortida als Cingles del Bertí per què m’agraden molt.

 

Sergi: Cadascuna de les sortides han sigut molt maques i a tingut el seu encant. Potser ha sortit millor o pitjor, el temps ens ha acompanyat o no, complim o no els objectius que ens havíem marcat, però tot i això  han estat molt bé.

 

Què li diríeu a un jove que vol venir a fer sortides amb vosaltres?

Clàudia: Que ho provi. El pitjor que li pot passar és que no li agradi, i si no li agrada que no repeteixi. Sense cap compromís!

 

Sergi: Que no s’ho pensi! Ens poden trobar a través de la nostra pàgina de Facebook, el bloc on pengem tota la informació. Qualsevol persona que vulgui venir amb nosaltres, dins del bloc hi ha un formulari on poden deixar les seves dades i contactem amb la persona per informar-lo de la pròxima sortida.

 

Núria: Això sí, tothom ha de ser major de 18 anys. Bàsicament perquè no ens podem fer responsables de ningú pel simple fet de què no som una associació, som un grup de joves que organitzen sortides i no cobrem per fer-ho. Cadascú ha de ser responsable de si mateix. L’activitat és totalment gratuïta i sortim a les 8h del matí des de l’Esplai.

 

Quines característiques o habilitats ha de tenir algú que vulgui venir amb vosaltres?

Clàudia: Que li agradi caminar, i que no renegui! Que li agradi la natura, que li agradi descobrir espais nous, etc. Com que setmanes abans enviem tota la informació, la persona que vol venir pot informar-se de com és la sortida i decidir si pot o vol fer-la. Són sortides de mig dia, de 4 o 5 hores caminant amb les parades pertinents per esmorzar, dinar, etc. No tenen cap mena de dificultat tècnica. Tenir calçat adequat, una cantimplora, àpats i ganes de caminar i passar-s’ho bé.

 


 

 

 



 

L'administració del web es reserva el dret d'eliminar qualsevol missatge que contingui propaganda o publicitat d'empreses i/o que insulti o utilitzi un llenguatge ofensiu, racista, violent o homòfob. L'Espai Jove El Galliner no comparteix necessàriament el contingut de les opinions publicades.

No hi ha comentaris.

Data de modificació: 26/05/2017 10:20:54

  • Imprimir Imprimir